Arquitectura e interiorismo: Andreu Egido > Centre sociocultural i habitatges a Nanjing

> link al projecte complert a issuu

Arquitectura tradicional xinesa
L’arquitectura tradicional xinesa es va desenvolupar des de la societat primitiva a la Dinastia Qing, última de l’Imperi Xinés (221 a.C. a 1912 d.C.). En aquesta arquitectura es va passar de la tècnica d’edificis amb estructura de fusta y terra cuita cap a rajoles i habitatges amb pedres i maons. Perfeccionada en les dinasties Wei i Jin aquest art va estar molt influenciat per les creences xineses de les diverses èpoques que va abastar. Posteriorment, les normes constructives estaven regulades pels estàndards unificats de l’arquitectura, que figuren en el tractat tècnic anomenat Yingzhao Fashi, que Li Jie va escriure al segle XI.

Bàsicament les edificacions es conformaven per conjunts arquitectònics distribuïts al voltant de patis simètrics, l’espai es distribuïa en unitats rectangulars que s’unien per tal de formar un tot. Predominaven les formes rectangulars de diferents grandàries que es posicionaven segons amb la importància que tenien per al conjunt. El siheyuan és un estil arquitectònic de Beijing. Com el seu nom indica, un siheyuan consisteix en un conjunt quadrat amb habitacions que tanquen un pati central. Aquest pati conté algun arbre, plantes en testos i fins i tot un aquari. Aquesta estructura ha servit de base per a edificis governamentals, temples i oficines en la quadrícula del teixit urbà durant milers d’anys.

La base d’una casa-pati té un ordre molt simple i rígid. Normalment els quatre edificis que envolten el pati estan situats sobre l’eix NORD-SUD, i EST-OEST. L’edifici situat al nord i encarat a sud és el principal. Les diferents zones estan connectades a través de passos coberts, que serveixen de transició interior-exterior. Els Hutongs són els carrers i carrerons que connecten tot l’interior de la part vella de la ciutat. Molts d’ells són tan estrets que no permeten la circulació de vehicles.

Creixement i decadència
Abans els siheyuans i hutongs estaven per tor arreu, però estan essent substituïts per blocs de pisos moderns. Aquest canvi té dues cares, d’una part els pisos ofereixen una qualitat de vida que els hutongs no tenen, com l’aigua corrent i sanitaris. Per altra part desfan la vida social que va associada als hutongs.Algun dia, economistes i historiadors tindran la capacitat d’explicar la brutal transformació que està patint Xina, un país en el qual gairebé tot, si no ens hi fixem bé, sembla no tenir més de deu anys d’antiguitat com a molt. Actualment, existeixen discrepàncies entre els que veuen el procés xinès com una repetició a gran escala d’altres que ja es van donar amb anterioritat en els processos de formació del capitalisme, i els que pensen que podria estar incubant-se un model diferent, del qual encara no es coneixen massa bé les lleis del seu desplegament.

Però ningú s’atreveix a pronunciar-se sobre el destí d’aquest model que ha canviat el mateix país en quinze anys, aplicant el principi de la destrucció creativa a un ritme vertiginós que desborda en molt les previsions més visionàries de Marx. En el principi hi ha la demografia. Mil tres-cents milions de persones són una força incommensurable, especialment si estan disposades a tot, formades en una cultura secular, de submissió i respecte a la jerarquia. Centenars de milions ja han deixat el camp en cerca de treball a la ciutat, en uns fenòmens de migració interior sense precedents.

Aquest procés de creixement descontrolat està portant a una arquitectura uniforme de gran escala i repetició que arrasa amb tot el que hi ha al seu voltant i on la velocitat d’execució i l’eficiència econòmica primen per sobre de totes les altres coses. En aquest exemple podem veure com l’arquitectura residencial xinesa és exactament la mateixa al llarg de tot el país.

El centre sociocultural
El projecte està emplaçat a Nanjing. Capital de la Província de Jiangsu, veïna de Xangai. És una gran metròpolis, amb més de 8 milions d’habitants i aproximadament 6.600Km2 de superfície. És una de les ones més fèrtils del país, amb una gran quantitat de rius, llacs i vegetació, fet pel qual l’agricultura ha tingut un rol fonamental en el desenvolupament d’aquesta regió des dels seus inicis, fa més de 5000 anys.

Dins de la ciutat, el projecte es troba al barri de Nanbuting, es troba al sud del centre històric de la ciutat de Nanjing i seria el centre geogràfic de la ciutat actual. Aquest històric barri de 30.000 m² i amb una població de 19.000 habitants, és l’herència cultural de la ciutat, on es combinen edificis històrics, juntament amb noves edificacions. El teixit tradicional del hutongs existents, donat el creixement de la ciutat està desapareixent per tal de donar lloc a les noves edificacions d’alta densitat. La construcció dels nous gratacels està afavorint un efecte de mobing immobiliari a la zona, que juntament amb la baixa renta per càpita d’aquesta zona, fa què els veïns siguin traslladats a altres zones de la ciutat. La falta d’interès del govern local per preservar la seva cultura arquitectònica ha deixat el barri en un estat deplorable, on la majoria d’edificacions es troben en runes i les que encara es mantenen en peu es troben en condicions molt precàries.

El projecte del centre cultural i habitatges tracta de resoldre i assolir un seguit d’objectius que a continuació s’enumeren.

- La intenció principal del projecte es crear un edifici que dialogui amb el barri deteriorat de Nanbuting i reafirmi la importància cultural que tenen aquests barris en la societat actual d’avui en dia, on el creixement accelerat de les polis actuals, està esborrant del nostre mapa un patrimoni arquitectònic i cultural molt important.

- Reinterpretar el pati tradicional xinès, on aquest espai de relació és el més important de l’arquitectura xinesa i dotar-lo de la qualitat necessària per tal de fer que totes les peces de l’equipament dialoguin amb aquests i segueixin sent un espai de relació important per la ciutat.

- Utilitzar la ceràmica, no només com a element estètic. És el material més característic de la zona, tots els enderrocs existents deixen entreveure aquestes peces. En utilitzar el maó, s’aconseguirà donar continuïtat a les textures del barri i servirà com a impuls econòmic donat la gran quantitat de mà d’obra necessària per a la seva col·locació.

- El joc de cobertes inclinades dels Hutongs seran incorporats per tal de generar una tercera façana acord amb l’entorn.

- Recuperar l’escala humana.

Per tal d’encaixar un programa tan variat i amb característiques tan diferents, el projecte s’estructura de diverses maneres. Per una banda, la successió de patis, començant per la plaça exterior que es genera al retirar l’edifici de l’alineació existent, va generant els diferents accessos als diferents elements programàtics. Tanmateix aquests diferents espais de descompressió (els patis) serveixen com a filtre per tal d’anar passant d’un carrer molt transitat cap a l’interior del complex d’edificis que generant una barrera acústica i visual creant una espècie d’oasis que separa de l’exterior. Aquests patis, tenen diferents mides, en funció de l’edifici a què donen servei. En el cas de l’auditori i la zona d’estudis i biblioteca, un gran pati dóna accés als diferents espais. Aquests patis poden formar part del propi programa de l’equipament, per exemple, en el cas de l’auditori, aquest pati pot formar part del foyer, generant un foyer exterior per als dies càlids d’estiu. Els habitatges es situen a la zona superior esquerra per tal d’estar el més propers possible dels habitatges existents en el barri, i no trencar les relacions veïnals existents.