Arquitectura e interiorismo: Enric Mas y Javier Manén

Cicatrius
El projecte de la Seu Mediterrània de la UNESCO es situarà sobre la peculiar geografia de Ses Feixes, Eivissa. Aquest aiguamoll, situat darrere de la platja de Talamanca, inclou una basta superfície de canyissars on antigament s’hi conreava mitjançant un sistema de canals -hereus de l’Eivissa musulmana- únics al món.

El projecte entén aquests canals d’aigua com unes cicatriu sobre el terreny que contenen imatges d’un temps passat. Es proposa intervenir amb aquests, posar-los en valor i construir una seqüència d’espais i atmosferes on el paisatge i l’arquitectura siguin la continuació l’un de l’altre.

Runes
Un sistema de murs de pedra colonitzarà Ses Feixes. El projecte parteix amb els ulls mig clucs, amb collages borrosos que imaginen aquells espais on la construcció muraria es posa en relació amb les zones d’aigua, on comença a aparèixer l’activitat, els sostres, els patis i els espais intermitjos.

Aquests murs, davant la fragilitat urbana de la zona, s’agruparan per formar un nou nucli sobre el qual orientar-se: la Seu Mediterrània de la UNESCO per a la investigació de materials i sistemes constructius.

Oasis
El paradís és un jardí i el jardí construeix aquesta arquitectura. És en aquest punt on la imaginació sobre el territori cobrarà forma a través de la construcció, passant de l’abstracte al material.

El projecte gestiona un programa que transita del públic al privat. A través d’un espai de màxima compressió accedim al oasis principal, un pati allargat envoltat d’una constel·lació d’altres patis d’atmosferes diverses que articularan les peces més públiques del projecte, com la botiga, el bar, l’auditori i els tallers.

A partir d’aquest oasis i de la continua interacció amb les cicatrius, accedirem a les peces superiors, un museu d’exposicions i un oasis secundari que concentrarà la part comuna destinada als residents del centre (biblioteca, menjador col·lectiu, sala d’estar) a partir de la qual accedirem a la zona d’habitatge i la casa del director.

El recorregut del projecte és una successió d’espais proporcionats per l’activitat, una sèrie d’habitacions construïdes i delimitades pel paisatge, pel jardí, per l’aigua, pels murs o pel color.

Matèria
Els murs de pedra morta eivissenca són eterns, immòbils, busquen convertir-se en la runa que defineix un espai on elements i activitats es podran flexibilitzar. La fusta de pi local és subjecte de ser manipulada, tallada, d’omplir els buits entre el murs i dotar-los d’un sostre. El formigó serà qui casarà aquests elements. Es respecta allò que el material desitja ser.

Les bigues i fusteries de pi s’entreguen sempre sobre el formigó, trobant en ell la regularitat i precisió que necessiten per funcionar bé. Els dintells de formigó oferiran ranures per al muntatge de porxos efímers. El formigó encofrat sobre la pedra serà l’encarregat de definir dobles altures que dotaran els espais de les condicions òptimes i acostaran la construcció al paisatge.